Dv, 05/04/2013
Cròniques d’un desequilibri.
Bé. Han passat els dies de festa, i el balanç pels que van triar l’espai d’Igualada per gaudir-los ha estat, pel cap baix, positiu.
Positiu pel el que fa a l’activitat de vol, i positiu per que ens hem demostrat a nosaltres mateixos, que és també es possible passar s’ho bé amb l’estreta convivència que comporta “tancar-se” quatre dies en un espai tan gran i alhora tant petit com pot ser el “nostre” aeròdrom.
L’activitat, pels més afortunats, va començar el dijous, amb unes condicions per volar que van permetre gaudir de vols a la mida de tots els gustos. Vols per experts, per no tan experts i per la gent que fa poc temps que han iniciat el seu aprenentatge en les tècniques de vol.
La logística pel que fa a l’allotjament, es va resoldre de diferents maneres.
Hi ha qui va triar l’espai del club per posar el seu sac de dormir. Hi ha qui, per sorpresa de molts, van fer-ser el “niu” al maleter del cotxe, malgrat ser d’envergadures considerables i altres amb furgonetes mes o menys adaptades per fer de dormitori.
Però, la estrella de les festes va ser en Aleix. L’home es va presentar amb un “spa” amb rodes, que va ser la enveja de tot-hom. Dormitori doble, dutxa, cuina, rebedor i “jacuzzi”. Llàstima que no llogués habitacions.
Divendres va ser un dia compromès. Per un cantó semblava que el dia seria volable i per l’altre, l’Ignasi i la Neus, ens tenien preparada una esplèndida calçotada. Que fer ? Seguir enganxats al cel com xinxetes, o aterrar a l’hora pactada per el dinar ?
Finalment, es va reunir el personal, i vàrem “endrapar” com “llimes” uns calçots cuits per l’Ignasi, acompanyats de la salsa que ens va preparar la Neus. Per cert Neus, has pensat en presentar-te a un concurs de salses per calçotades ?.
Al vespre, i per matar el cuc abans d’anar a dormir, vàrem rematar el dia amb un conill escabetxat, que vaig preparar jo mateix, i no es per dir-ho, però estava “que te cagas”.
Cap a les dues de la matinada, els que dormíem a l’aparcament del club, vàrem rebre la visita de “La Benemérita”, i com que van considerar que la meva companya i jo dormien “sospitosament”, ens van demanar la documentació per esbrinar si érem dels “bons” o els “dolents”. Altre tema seria aclarir que vol dir per ells “bons” o “dolents”. Malgrat tot, després de 20 minuts de consultes amb els seus companys de la central, ens van tornar la documentació i vam reprendre el son.
Aquesta no va ser la única visita de la matinada de divendres a dissabte. Poc després en va visitar el vent. Un vent del Nord Oest que feia bellugar la furgoneta, i que ja no ens va deixar fins la nit del dissabte.
Dissabte, gairebé no sortíem del Club. Teníem ratxes que voltaven els 50 km/h, i no vam treure ni tant sols el material de vol. Xerrameca, una mica de tele, i una bona dosi de paciència, ens van portar fins Diumenge.
Diumenge, va començar ventat, però poc a poc, la cosa va anar millorant, fins que al migdia, la gent es va animar a sortir. Inicialment teníem el cel blau i va costar una mica agafar alçada, però poc a poc els nuvolets van començar a fer presencia i els que estàvem a l’aire vàrem poder passejar tant com vam voler per el cel d’Igualada. I altre cop el dilema !! En Domènec ens va preparar un “perolo” de macarrons que estaven per llepar-se’n els dits, i per ràdio es va començar a dir als pilots que encara estaven volant, que la taula ja era a punt.
I alguns us preguntareu, I en Manel, no va venir?. Es clar que si !!!. En Manel es va tancar al taller, i va estar instal·lant els nous estris pel Janus. Roda de cua i fre de disc. !! Amb aquestes millores, podrem aterrar sense por que la pista es faci curta. No se que faríem, si no ens dediqués el seu temps.
Jo vaig marxar al diumenge, la meva esquena estava sobrecarregada d’emocions i com que la previsió per el dilluns no era gens bona, vaig decidir dormir al meu llit.
Conclusió: Companys s’hi ha d’anar per veure si millora !!!
Salut !!
Lluis Curbera
