El vol a vela és un esport basat en la capacitat de mantenir-se volant en un veler (planador), aprofitant-nos de l’aerodinàmica de l’avió i dels corrents ascendents d’aire que es generen a l’atmosfera.
Donat que els velers no porten motor, han de ser remolcats per una avioneta fins una certa alçada (normalment, uns 500 m.). A partir d’aquest moment, el veler queda lliure i està a les mans del pilot, pujar, desplaçar-se o aterrar utilitzant la seva habilitat i els recursos atmosfèrics.
Bàsicament hi ha tres formes de guanyar alçada (o mantenir-la) volant amb els planadors:
Vol de vessant: Aquest vol consisteix en aprofitar el corrent ascendent que es genera quan l’aire xoca contra el vessant d’una muntanya i es veu obligat a pujar per superar-la.
Per volar vol de vessant és necessari que hi hagi vent i que estigui encarat a la muntanya. Aquest tipus de vol es pot fer durant tot l’any. Al nostre aeròdrom fem vol de vessant al Puig Aguilera.
Vol de tèrmica: S’aprofiten els corrents ascendents d’aire generats a l’escalfar-se el terra degut a la radiació solar. Són típiques les tèrmiques dels mesos de primavera i estiu. Aquests corrents d’aire ascendents solen acabar formant un núvol.
Vol d’ona: Vol típic d’hivern on s’aprofita el rebot del vent (que ha de ésser molt fort) en grans muntanyes, com per exemple els Pirineus. En aquest tipus de vol és on s’agafen les alçades més impressionants. En el nostre club s’ha arribat a pujar a més de 6.000 m. en un vol d’ona.
Competició:
El vol a vela, com qualsevol esport, té la seva vessant competitiva. Les competicions de vol a vela solen efectuar-se durant uns quants dies, on cada dia hi ha una prova. Normalment, les proves són de velocitat, és a dir, es prefixen uns punts on els pilots han de passar i el que arriba a l'aeroport de sortida fent el recorregut en menys temps, és el pilot que guanya. Un exemple podria ser una prova del Campionat de Catalunya: Sortir de l’aeròdrom d’Igualada, anar a Berga, passar per Solsona, i tornar a Igualada.(aprox.,150 Km.)
