En Ricard Viladomiu narra en primera persona els nervis i la il·lusió del seu primer vol en solitari.
Aquest cop ha estat el torn d’en Ricard Viladomiu, que li ha tocat de fer el primer vol sol. Ell mateix ens explica la seva experiència…
El 18 de novembre arriba el dia esperat. Dia perfecte, sense vent i tranquil.
Nervis i respecte, però la il·lusió i les ganes poden més. Últims consells d’en Manel i… tensant.
Remolc tranquil i amb la suavitat habitual d’en Marc. 500 m, però em trobo bé, segueixo fins a 600 m i… «K13 lliure».
Estic més tranquil del que pensava… de moment. Faig alguna volta per davant del Puig Aguilera i, a 400 m, cap al circuit.
Començo el «vent en cua» i els nervis van a més a mesura que l’aterratge s’acosta. Final, recollida i la «toma» bé (això va dir en Manel!). S’han acabat els nervis.
Moment molt alegre i especial, compartit amb en Manel i en Domènec.
Ricard.