La tradicional caminada en record d'en Toni Caminal puja aquest any al Puig Aguilera i acaba amb cava a les Caves Bohigas i vols des de l'aeròdrom.
El camí del «pàjaru» 2020, per Jorgina Forrellat.
Ahir (diumenge 17 de febrer de 2020) va ser un dia molt especial.
Tot va començar amb una invitació i ganes d’un diumenge diferent amb un propòsit preciós.
Com cada any, la Tere organitzava la tradicional caminada en record d’en Toni Caminal. Aquest any consistia a sortir des de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena i pujar el Puig Aguilera, i així ho vam fer.
Ens vam citar tots a l’aeròdrom a les 9.30 i vam emprendre la caminada.
La veritat és que jo personalment vaig gaudir com una nena petita; els paisatges eren un delit constant per als sentits. Els ametllers ja estaven florits a causa d’aquesta avançada primavera que estem vivint, un sol espaterrant i un ambient amable i de moltes rialles. No hi ha res més bonic que vells amics retrobant-se.
La pujada va ser a bon ritme i es va fer molt amena; en arribar a dalt vam fer una parada per recuperar forces i fer un mos, i en Manel ens va enlluernar amb una exhibició amb el planejador. Com sempre, s’hi va lluir!
Un cop recuperats vam anar direcció a les Caves Bohigas. Ens vam topar amb unes oques de lo més divertides; semblava que estaven una mica encabronades, però per sort estàvem protegits!
Arribats a les Caves, ens van fer una petita explicació del seu funcionament i la seva història, vam veure les instal·lacions i, per començar a fer boca, ens van donar uns aperitius marinats amb el seu cava. Mmm! Res com una copeta de cava després de la caminada.
Després d’aquesta experiència ens vam dirigir a l’aeròdrom de nou, per dinar tots plegats. Cadascú va aportar alguna cosa al «festí». En acabat, vam brindar amb cava, agraïts del fantàstic dia que estàvem vivint; la Tere va dir unes paraules i tot seguit va donar el torn a l’Oriol, que va voler engrescar els participants a enlairar-se i provar aquest esport que tant ens apassiona. Com no podia ser d’una altra manera, s’hi van animar uns quants i van experimentar el Puig Aguilera des dels aires. Definitivament, una passada!
En resum, va ser un dia ple de noves experiències i un gran record que ens quedarà per a la posteritat.
Moltes gràcies a tothom per fer-ho possible i per molts anys més!