Fa poques setmanes, el Club Clavileño (el club de vol a vela que opera a l’Aeròdrom de La Mancha —entre la Villa de Don Fadrique i Quero—) ens va adreçar una invitació a tots els socis del Club de Vol a Vela d’Igualada-Òdena per tal d’assistir a un curs de remolc a torn.
En principi van ser 5 socis els primers interessats a conèixer aquest tipus d’enlairament tan poc conegut a Espanya, però totalment difós en altres països com els centreeuropeus.
Per diverses raons, finalment, vàrem ser 3 els primers representants del nostre Club a assistir al curs: l’Antonio Marcos, l’Ignacio García Colomo i en Domènec Toquero.
El curs, d’una simplicitat evident, consta d’un briefing inicial (aproximadament d’una hora) el primer dia, on s’expliquen al detall totes les qüestions generals del remolc a torn (història, evolució, avantatges i inconvenients respecte a d’altres tipus d’enlairaments, comparativa econòmica, etc.), coneixements tècnics sobre el mateix torn (tipus de torns, suports, potències, cables, paracaigudes, fusibles, etc.), i tots els procediments (preparació del material —cable, paracaigudes, fusible—, revisions prèvies al vol, converses per ràdio, procediments de circuit, etc.).
I, a volar…..
En total són 10 vols. El primer vol és l’únic que fa l’instructor, perquè l’alumne s’empapi de tot el que ha sentit i el que li tocarà fer.
Del segon vol al vuitè ja som nosaltres els que ho fem tot: revisió, procediments de ràdio, ordre de remolc, enlairament, trepada, solta, vol, circuit i aterratge.
En el novè vol se simula una emergència: cable trencat, pèrdua de potència del torn…
Tot i que érem 3 vàrem tenir 4 incidències d’emergència. Una de real i 3 de simulades ja programades. De totes se’n surt amb força facilitat. No en tornem amb la sensació que el remolc a torn sigui quelcom perillós. Al contrari, és segur —sempre que se segueixin les normes— però, alhora, molt excitant.
El desè vol ja es fa amb el verificador (en aquest cas, el Cap de Vols del Clavileño). El vol en què tens total llibertat per fer el que desitgis.
És evident que els que vàrem assistir portàvem unes expectatives. Més que complertes, superades amb escreix. Tots tornàvem amb la sensació que no serà la darrera vegada.
M’agradaria comentar l’acollida per part del Club Clavileño, la seva amabilitat, el tracte afable que ens va fer sentir com a casa. Gràcies, doncs, a l’Àngel, l’Alberto pare i l’Alberto fill, en Pablo, l’Esteban, en Fernando, etc. Esperem veure-us novament.
Finalment, animar els altres socis del nostre Club que, quan puguin, trobin un foradet per passar per l’experiència del remolc a torn. No us en penedireu.
Domènec
