Un dia de vol a Kiripotib
Dijous, 8 de gener de 2015
Kiripotib, al nord de la “gliding zone” de Namíbia, és una granja amb dues pistes de terra creuades. Les condicions per volar a vela són molt bones i l’organització, perfecta. L’ambient de vol és excel·lent.
Avui és el cinquè dia de vol a Kiripotib. Els dies anteriors hem fet vols de 770 km, 825 km i 970 km.
A les 7 del matí preparem l’avió, abans no faci massa calor: treure fundes, repostar gasolina i aigua i preparar l’oxigen.
Després d’esmorzar es fa el briefing. La previsió és complicada per la possibilitat de ruixats a la tarda; ens aconsellen volar cap a l’est i a la tarda mantenir-nos a l’est del riu Nossob. La gent no està massa animada després de molts dies amb distàncies de 1.000 km.
Declarem un triangle FAI de 777 km: Kiripotib, Buitepos, Lendepas i tornada a Kiri.
Sortim els primers a les 11. Un cop fetes les proves de motor, donem gas i iniciem la carrera d’enlairament per la pista 26. Costa molt d’accelerar l’Arcus en una pista de terra a 1.365 metres d’altitud. Cap als 800 metres el veler ja té la velocitat per enlairar-se, però cal ajudar-lo amb flap “landing”. Accelerem a 95 km/h i canviem suaument el flap a +2. Tot just passat el final de la pista trobem una tèrmica molt bona, amb un vario entre 5 i 7 m/s. De seguida tenim 1.000 metres sobre el terreny i aturem el motor. Seguim a la tèrmica i quan acabem de refredar i desar el motor ja som quasi a 1.500 metres. Això està atòmic! Avisem per ràdio els altres velers que s’afanyin a sortir.
Un cop agafem el sostre veiem que hi ha núvols molt macos cap a l’oest, direcció Rehoboth. Decidim canviar de plans i fer cap allà, en lloc d’anar cap a l’est segons la tasca que havíem declarat. Les condicions són molt bones amb sostres de més de 4.000 m i volem amb núvols fins al sud de Rehoboth. Decidim fer mitja volta a 100 km de Kiripotib abans que les condicions es compliquin en aquest sector. Hem fet una mitjana de 111 km/h des de la sortida. La tornada fins a Kiri la fem molt ràpid, a prop de 180 km/h de mitjana i quasi sense virar.
Un cop a Kiripotib activem la tasca inicialment prevista. Amb els 200 km que portem i els 777 km de la tasca seríem a prop de fer 1.000 km. Amb la velocitat que estem fent en aquest moment és factible. Seguim cap a Buitepos, a la frontera amb Botswana. Les condicions són molt bones i mantenim una mitjana alta fins a Gobabis. Les condicions a partir d’aquest punt són bones però més fluixes i ens baixa la velocitat mitjana al voltant de 120 km/h. Això ens complica fer la tasca: no tindrem prou temps si seguim així.
A Buitepos virem cap al sud i el camí es veu bo, però no es pot córrer tant. Tenim 270 km fins al següent punt de viratge. A uns 30 km al sud de Buitepos entrem a Botswana perquè els núvols tenen millor pinta a aquest costat de la frontera. Hem de notificar a la freqüència de Botswana que entrem al seu espai aeri, notificant posició, alçada i cap on anem. Uns 50 km més al sud tornem a entrar a Namíbia, notifiquem i seguim cap al sud.
Cap a les 5 de la tarda encara ens falten 90 km per a Lendepas i som a 250 de Kiripotib. Decidim retallar i tornar cap a casa. El camí es veu bé, però ens preocupen les possibles tempestes. A mesura que ens acostem cap a Kiripotib es veu una línia de tempestes al nostre camí de tornada. Intentem mantenir-nos alts mentre avancem.
A 75 km de Kiri hi ha una línia de ruixats que ens impedeix seguir, però entre dos ruixats es veu llum al darrere de la zona amb ombra. Truquem a Kiri per veure quines condicions hi ha però no ens senten. Al cap de poc ens contesta Kilo Papa, el vola Hanno, un finès que fa 30 min que ha passat entre dos ruixats i no plovia massa.
Sembla que és l’única opció que tenim, encara que ara la pluja davant nostre és molt intensa i hi ha llamps. Anem una mica cap al sud i decidim travessar la pluja pel punt on sembla menys forta i es veu sol al darrere. Al cap de poc la pluja s’intensifica i tenim un vario de -6,5 m/s durant una bona estona. Quan hem travessat la pluja estem molt baixos i ens preparem per arrencar el motor. Però enganxats a la paret de la tempesta trobem una lleugera ascendència, tot i plovent, i seguim una mica cap a Kiri. L’ordinador diu que arribem justos a McCready 0, sense marge de seguretat. Som a uns 30 km del camp i no hi ha res aterrable pel camí. Llavors es torna a posar a ploure més i, per assegurar la tornada, decidim encendre el motor a 700 m de terra sobre una carretera que sembla aterrable com a últim recurs. Posem el motor a màxima potència i fem cap a Kiripotib mentre pugem. A 15 km aturem el motor i fem un planeig ràpid abans no arribi el xàfec. Anunciem la nostra posició i demanem pista en servei. Es pot entrar per la 08 i anar directe al pàrquing del veler però hi ha vent creuat de 10 nusos. Decidim aterrar per la 36 i ens han de venir a buscar.
Aterrar després del patiment amb la pluja és un descans i ens prenem una cervesa fresca abans de preparar l’avió per lligar-lo.
Ha estat un dia molt interessant. Hem fet 825 km abans d’encendre el motor, a una velocitat mitjana de 128 km/h. Tot el dia entre 3.000 i 4.000 metres, aproximadament entre 1.500 i 2.500 sobre el terreny.
Aquí podeu veure el vol a la OLC
http://www.onlinecontest.org/olc-2.0/gliding/flightinfo.html?dsId=4134281
Col·lecció de fotos de Kiripotib
https://www.dropbox.com/l/SxoaBUbe4FEEvckOATH6to
Text: Lluís Farré
