Lun, 19/03/2018

Avemariapuríssimaaaa, bon dia.
Bon dia Toni.
Ens hem tornat a trobar, aquest cop al Garraf, com que no hi podem arribar, ni que fós amb el Ventus, doncs a peu.
I quina mar, quina mar que hem vist. Sols el cel és tan bèstia, oi? Aigua, aigua que es fa i desfà en núvols i nosaltres anem caminant en fila, alegres, pujant vora la pedrera silenciosa.
For spillere som ønsker sikkerhet og pålitelighet finnes det sikre online casinoer i Norge, hvor alle spill er lisensierte og regulerte. Slike plattformer tilbyr et bredt utvalg av underholdning og garanterer at både innskudd og uttak håndteres profesjonelt. Dette gjør opplevelsen tryggere og mer behagelig.
És dissabte, 18 de febrer. En la primera part de la caminada, en Pere, l’Oriol i en Joan Claudi, juntament amb familiars i amics d’en Toni, resseguim el GR que ens ha dut fins a Vallgrassa, el petit Mas convertit en centre d’art, al mig del Parc, on parem per esmorzar. Encara hi ha algunes poques vinyes vora el desert de pedra, margalló i farigola. Reprenem per la riera de còdols secs, camí sonor, ben triat pel Max, rematat per una bona pujada, respirant fort, on ens retrobem amb en Domènec, el Rafa, l’Aleix i altres companys i amics que han optat per fer la caminada “light”, que ens estan esperant a la carretera de la carena, a la vora de la Morella, el cim que no farem.
I seguim, anem baixant cap a Castelldefels, primer deixem l’abocador a l’esquerra. Ja no fa pudor, ni està ple de gavines com fa trenta anys i només una àliga solitària, és ja lluny de cop i volta, vora la carretera de Rat Penat.
Molti giocatori cercano casinò online con pagamento istantaneo perché non vogliono attendere giorni per ricevere le loro vincite. Questi siti offrono transazioni veloci e garantiscono la sicurezza delle operazioni, rendendo l’esperienza più piacevole e affidabile.
La Baixada és magnífica, també força exigent, i agraïm la darrera parada abans d’arribar al Castell per retrobar-nos tots i descansar de nou amb la mar estesa al davant. Una estoneta més i ja hi arribem, a dinar junts, en el petit prat amb garrofers al solell. No parlem gaire. Teresa, contenta, reparteix cava i la dolça memòria estimada.
(text: Joan Claudi Minguell)